En la sessió de M8 Habilitats Socials, el día 15/12/2015

Com a partícip en l'activitat realitzada a classe, vaig desenvolupar el personatge d'una nena molt goluda que més que menjar, engolia. Cert que va ser divertit pel context, però situant-nos en la realitat com a “nena” i com futura professional, vaig viure en primera persona la importància dels límits. Ja que, durant el temps que vaig estar menjant, hagués agraït molt que em posessin un topall, no que em deixessin menjar tot el que volgués lliurement. “Ensenyar-me” que hi ha uns temps, temps per mastegar, assaborir i finalment engolir, gaudir el menjar. No és solament aprendre a menjar, és aprendre a estimar-te.

Tota aquella situació em va fer reflexionar…

Culturalment, tenim per costum premiar als nens/as que mengen molt i fer que els nens/as que no mengen tant, forçar-los al fet que mengin més, de vegades amb la típica frase “així creixeràs” o “menja molt que et posaràs fort/a” i considero que no és encertat. Ja que no cal ensenyar, a força d'afalacs o premis a menjar “contra más mejor” sinó ensenyar al fet que escoltin el seu cos i coneguin el que necessita en aquest moment. D'aquesta manera, podríem evitar malalties relacionades amb l'alimentació, posteriorment.

Que opineu?